Reunir alguns dels papers esparsos que al llarg de la seua curta vida —cent divuit anys— va produir Selene Sorli és un autèntic privilegi més enllà del caliu del parentesc i de la força de la rememoració. Algunes cròniques no estan ni datades, però conformen, amb altres escrits i reflexions, un mural ben expressiu del que fou la fase més expansiva del nostre salt a l’Univers.
Que l’autora aplegara, entre altres escrits, més de tres centenars de fulls amb una afinitat de propòsits tan evident, que fins i tot numerà les pàgines i deixà enllestit un prefaci, dona a entendre que n’era conscient de la seua unitat: testimoni personal
i ocupació literària alhora. Des de la lluna titànida a la cara oculta del planeta Iskànder la seua tenacitat desordenada construí un itinerari que, segons les seues paraules, “amb l’argila d’una dona de poble varen modelar una aventurera”.
L’eliminació de passatges redundants ha estat una tasca no massa feixuga. Sospite que la meua tieta ja va fer una primera selecció i ens deixà, així, unes acolorides cròniques de les seues aventures pels extrems de l’Univers conegut.
Finalment, els hi he posat el meu títol: Memòries Nòmades.
EMILI PIERA
Emili Piera (Sueca, 1954) Tastaolletes, desficiós i viatger, l’autor ha cultivant uns quants gèneres que inclouen l’humor, les memòries, l’activisme ambiental, la divulgació i la columna literària.
Emili Piera també és tècnic de la Fira del Llibre de València i director de la col·lecció Papers de premsa de la institució Alfons el Magnànim.
A partir de la recuperació de la novel·la negra Un mort al Palau, que va escriure a quatre mans amb Tonino Guitián, El Petit Editor ha donat eixida a la novel·la L’any del devorador, a la novel·leta o xinoisèrie titulada Quan la Xina vingué
a València i a la prosa de no ficció continguda als dietaris L’any de la plaga, Escriure a pessics i L’ull de l’agulla així com el llibre de narracions El Senyor del món. La pesta de l’amor i altres relats.
@El Petit Editor 2024 | ayabooks Theme Funciona con WordPress