DIARI DE LA PLAGA

Les primeres víctimasimes del Covid-19 foren soterrades de pressa, amb els plors, el comiat i els dols taxats. La mort, l'acte humà més privat i selectiu, esdevenia matèria de seguretat, valor polític.
En els dies de la pandèmia tot un país és sotmès a confinament i a més de la literatura, proliferen els actes solitaris fills de la restricció de moviments, de la reclusió més o menys voluntària i, sobretot, de l'allunyament dels horitzons per a tota classe d'afanys i projectes.
Aquí rau la singularitat de la pandèmia: en la seua potència incomparable per a dinamitar Plans. A la força i com diu el tango “el músculo duerme, la ambición descansa”.
Escriptura de forçat, sí i també, una celebració del goig de viure: acorralat, que no vençut.

Llegeix un fragment prement ací DIARI DE LA PLAGA

Mira el dossier de premsa DOSSIER DE PREMSA DIARI DE LA PLAGA