Skip to content

UN MORT AL PALAU

Tot i que alguns personatges del nostre relat tenen una existència real i actuen amb nom propi conegut -i fins i tot cèlebre- i que també hi ha caràcters totalment imaginaris, els fets protagonitzats per uns i altres són merament hipotètics: atribucions derivades de l'atzar poètic, la correspondència secreta, l'encontre amorós casual i la rumba catalana (i vostès perdonen).
Els que només coneguen la versió castellana d' Un mort al Palau, no saben el que es perden: la versió valenciana té extres i making-off.
El fet que algunes peripècies imaginàries d'aquesta història del 2008 passaren realment després i foren recollides per la premsa de mig món, no és producte de la virtud profètica dels autors, sinó de la mala qualitat d'allò real i del contagi que patirem en comunió amb el personatge de Cuqui Lacuesta, precognitiva, vident i propietària de la botiga Cocó Canal. Fou així com anticiparem la inundació i ruïna del Palau de les Arts i l'adopció de la medusa com a plat estellar de la cuina d'avantguarda.
El mateix pot dir-se de l'ús de referències i escriptures sagrades per a dissimular l'existència de comptabilitats doblement brutes, tècnica a la qual li trauria gran profit la família Pujol-Ferrusola, entre d'altres. Ora pro nobis.

Llegeix un fragment prement ací UN MORT AL PALAU

Selecciona idioma
EL PETIT EDITOR
Resumen de privacidad

Esta web utiliza cookies para que podamos ofrecerte la mejor experiencia de usuario posible. La información de las cookies se almacena en tu navegador y realiza funciones tales como reconocerte cuando vuelves a nuestra web o ayudar a nuestro equipo a comprender qué secciones de la web encuentras más interesantes y útiles.