Visca la revolució!
Com un record d’infantesa sempre et recordaré
A la sortida del sol t’esperaré
No sóc amant de llepar un sol dit
Serem res de res. El que som: un antic renec de cony! 
Sóc un granet de sorra en el desert

Formem una minoria 
Els petits noms de les coses 
Del poble agafaré la joia 
I viure com una fulla al vent 
Una goteta càlida de vida
I estimar de bell nou aquest país

Amor i amor quan plou i quan fa sol
Amic del cor, de l’ànima, del fetge
Feroçment ens amàvem del matí a la nit
Només et diré «Anem»
He amat el meu carrer, com he amat el meu poble
No t’han parit per a dormir

Som irrepetibles
Deixem-ho córrer, doncs
Tot depèn de la paraula
Dormir també és esperar
Corregir i augmentar: això és la cultura
L’ociositat, al capdavall, no deixa de ser una ideologia

POESIA D’ADULTS
Aquest poble se sap ja un poble
 La pell indestructible de cada innocència
 Tot és tu quan tu hi ets
La bondat forma de vida
La vida és una immensa pregunta
Tot arriba, tard o d’hora

POESIA INFANTIL
La lluna, allà dalt, ens mira i somriu
La guerra és inútil, mai no apanya res
Sense arbres no plou la pluja
Obri bé el cor per escoltar
El fem que fem, a on va a parar?
En la terra no hi ha cap ratlla. En la terra tots som iguals

Amo la primavera de las manos
Mi secreto: el silencio
Es enorme la vida
El viento, esa ópera del campo
A flor de labios
Cuánta luna

En tu estimo tot el meu passat
Baixaré les graus amb vestit d’alegria
Jo tinc un nom i amb guix l’escric a sota
M’he emborratxat de solitud
Lligo els records i tanco la maleta
Els teus llavis. La fruita. La magrana…

Pels teus ulls fets de mar
Els millors versos es queden per dir
Dies de sol i llum en els terrats
Lluna nova el teu nom
La voluntat de ser el clam
La terra sap a origen

¡Ay, amor que se fue por el aire!
Arbolé, arbolé seco y verdé
Verde que te quiero verde
¡Ay, ay, ay, ay! Toma este vals de quebrada cintura
Dile a la luna que venga
Tengo miedo a perder la maravilla de tus ojos

La música callada, la soledad sonora
Allí te di la mano
Y en el hombre la alegría
Grande sabiduría es saber callar
Qué paz, qué amor, qué silencio
Buscad leyendo, y halláreis meditando

Rico de cuanto el huerto ofrece pobre
Libertad, de fortuna perseguida
Fuente donde arroyo acaba
Álamo que peina verdes canas
Del cielo espumas y del mar estrellas
Vuela sin orden

Todo es mío mientras lo contemplo
Varias mujeres ocupan mi vacío
Le dio por la felicidad
¿Dónde guardo el colibrí?
No hay peor lujuria que pensar
La protesta se llama alma