La solitud del trapezista ens conta a cau d’orella els abismes de l’espectacle que és la vida de l’ésser humà de tots els dies. Reflex intermitent de la capacitat de sobreviure de qualsevol individu, en un món cruel però fascinant al mateix temps.
EL trapezista, l’home que fa volantins inesperats, que alça el vol enmig de la incertesa, que fa de la seua feina una funció brillant. Aquest acròbata es troba sol, creix la seua solitud enmig de totes i tots, allà dalt no sent la companyia del públic. Els aplaudiments ja no li arriben.
El procés de creació, l’existència com una forma de supervivència, l’estima desinteressada i un grapat de temes diversos, conviuen dins d’un recull de textos sincers, que certifiquen que inevitablement el poeta ha viscut.
La malaltia, la literatura, l’amor i la vida són els eixos de l’existència d’un home ferit per la lletra, que és el supervivent de totes les batalles contra si mateix.
VICENT NÀCHER FERRERO
Vicent Nàcher FErrero (Algemesí, 1967) és llicenciat en filologia i escriptor. Com a poeta ha publicat Primavera de cartons (1994), guanyador del Premi Vila de Perpinyà Modest Sabaté de 1988, Desig o llibre dels abismes (1997), guardonat amb el XXè Premi de Poesia Marià Manent de Premià de Dalt de 1996, La sang dels dies (1998), finalista del Premi de Poesia Amadeu Oller de Barcelona de 1994, Jardí públic (2008), Un entre tants (2010), Alehop! (2013), Les flors que creixen als marges (2015), Els incendis de l’ànima (2017), Un tros de cel a les butxaques (2019), Vent d’absències (2021) i Als afores de mi (2023). Entre altres antologies, figura a 6 poetes 94. Antologia (1994), Poesia Noranta (1997) i 21 poetes del XXI. Una antologia dels joves poetes catalans (2001). Ha publicat diversos treballs sobre crítica i didàctica. La solitud del trapezista és el seu dotzé llibre de poemes, en el qual el lletraferit ens vol fer arribar uns versos clars i directes.
@El Petit Editor 2024 | ayabooks Theme Funciona con WordPress