Un home camina al meu costat,
imitant els moviments que faig,
és semblant a mi en la forma,
més no ho és en l’essència.
M’acompanya per tot arreu,
si alce un braç ell alça el braç,
si camine ell camina, si m’ature ell s’atura,
incapaç de desenvolupar moviments independents.
Aferrat a una forma sense essència,
no pot viure sense la meua existència,
necessita del meu somni que li insufle la vida,
als seus moviments sense ànima.
Autòmat obscur, tan sols existeixes en mi,
de mi et ve la vida i la llum et fa visible,
fent obscura la meua silueta enfosqueixes,
i la llum fa créixer el teu costat confús.
Ombra que vols ser tota llum
que emmiralle el llampurnejar de la vida,
no hi eres res sense mi,
tu ho veus tot en blanc i negre,
només bategues els dies de sol,
no tens veu i el teu pensament està buit,
tu no sents els batecs de l’absència,
perquè sentir és indispensable per a ser.
LLUÍS TORRES
Lluís Torres va nàixer en el poble de Gavarda, a la comarca de la Ribera del riu Xúquer, en 1959.
És mestre de Primària encara en actiu i llicenciat en Pedagogia.
Sempre ha estat interessat en la poesia, però no és fins 2014 que es decideix a escriure poemes.
Aquesta és la seua tercera aventura literària, ja que anteriorment va publicar els poemaris
Ancorat en el somni (Neopàtria, 2015) i Las raíces del vacío (Neopàtria, 2019).
@El Petit Editor 2024 | ayabooks Theme Funciona con WordPress