RAMON GUILLEM

Catarroja,1959. Ha publicat els poemaris D´on gran desig s´engendra (Premi Vila d´Alaquàs,1984), L´hivern remot (1987 i 2001), Les ombres seduïdes (1990), Terra d´aigua (1992, Premi Ausiàs March, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, Premi de la Crítica Serra d´Or), L´íntima realitat (Antologia 1981-1996) (1998), Solatge de sols (1999, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians), Maregassa (2002), Celebració de la mirada (2005, Premi Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre), Abisme i ocell (2010, Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians), i La set intacta (2014, Premi Maria Mercè Marçal). Amb Els ulls del mar (Galeria Rosalia Sender, 2003) va col·laborar en un llibre d´autor amb el pintor Josep Guinovart. Ha estat inclòs, entre d´altres, a les antologies L´Espai del Vers Jove (1985), Ser del segle (1989), Camp de mines (1991), Quinze poetes valencians del segle XX (2005), i Paraula encesa (2012). La seua poesia ha estat traduïda al francès, rus, gallec, èuscar, xinès, italià i castellà. Dirigeix la col·lecció de poesia d´edicions Perifèric. Poemes seus han estat musicats per Josep Vila i Casañas, Miquel Gil, Carles Pastor, el grup Naia i Josep Alemany.
Com a narrador ha publicat els dietaris La cambra insomne (1992, Premi Antoni Bru d´Elx. Una selecció va aparèixer a Àncora del temps. Antologia de dietaris actuals, a cura de Joan Borja. 2013), i Com l´angèlica (2007), el llibre de relats Ahir van ploure granotes (1996, Premi Salvador Espriu), i les novel·les A foc lent (2004, Premi de Literatura Eròtica La Vall d´Albaida) i Una nit entre les nits (2006). Ha estat traduït a l´hongarès en una antologia de la narrativa catalana del segle XX editada per la Universitat de Budapest.
Va formar part del consell de redacció de la revista de literatura Daina (1986-1995).