TERRA D'AIGUA

Terra d’aigua s’instal·la sobre la sorra movedissa de les paradoxes de la condició humana i en la constant realitat de l’anhelar. L’escriptura s’apropa així a la feridura poètica del desassossec que neix d’aquell insuportable pes de les coses que Giuseppe Ungaretti va definir com el sentiment del temps.
Si una cosa caracteritza el discurs expressiu d’aquest llibre, i per extensió la poesia de Guillem en general, és la condensació expressiva del seu discurs, el sentit plàstic de les seves imatges i un ideari que, per damunt del poema, apunta al llibre com a metàfora de la totalitat universal.
Ramon Guillem assoleix a Terra d’aigua una imatgeria tan amarada de sotsobre, tan despullada, com efectiva en la seva extrema nuesa.

Llegeix un fragment prement ací TERRA D'AIGUA