EMILI PIERA

Emili Piera (Sueca, 1954). Escriptor i periodista aprengué l’ofici en premsa, ràdio i televisió, camí que li va descobrir les possibilitats expressives de la crònica i la columna sovint amb l’humor com a propòsit declarat.
D’humor n’ha fet en diversos mitjans.
Ha estat redactor o col·laborador de l’Avui, La Vanguardia, Diari de Girona, El País i, sobre tot, de Ràdio Nacional i TVE. Autor de diversos documentals de llarga durada per a Canal 9 i Hispavisión.
Des de 1991 fins a 2019 va mantindre una columna diària a Levante-EMV amb el títol de Con gusto.
Responsable de la secció gastronòmica a la Cartelera Turia durant un grapat d’anys.
Autor de relats curts, llibres de divulgació i combat ambiental, va obtenir el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians per Dietari de guerra i el premi Llibertat d’Expressió de la Unió de Periodistes.
Viatger impenitent i tastaolletes ha reconduït una passió infantil per la Química pel camí del plaer gastronòmic (La nostra cuina, La cuina de l’Albufera, Arrossària).
Ha publicat les novel·les L’any de la invasió, Un mort al Palau (En col·laboració amb Tonino Guitián. El Petit Editor, 2018), El punyal d’Abraham i L’any del devorador (El Petit Editor, 2015) així com la novel·leta Quan la Xina vingué a València (El Petit Editor, 2017.
En 2019 publicà unes memòries professionals: Oficio de Lance (Libros.com)
Des d’abril de 2016 dirigeix la col·lecció Papers de premsa de la Institució Alfons el Magnànim.