EL SENYOR DEL MÓN

El Senyor del món no és el resultat de recollir peces disperses o residus d’un empeny més ambiciós darrere d’una novel·la, un gènere que el món reconeix i corona.
Sense presumpció afirme que a partir de La pesta de l’amor –el primer dels relats i el més curt– el material narratiu s’ha anat ordenant en certa manera per si mateix perquè he gaudit de la impagable sensació de no saber que anava a dir. Sense deixar d’escriure per això.
La xarxa d’ aparences, simulacres i fraus que, segons la tradició, oculten i degraden la realitat última ha estat un vague i flexible referent.
Pense, perquè ho he de pensar, que també jo –sobre tot jo– he fet trampa. Això explicaria la bigarrada fauna que desfila per les pàgines del llibre: Noé convertit en relator de les seues peripècies. Un supervivent atrotinat de la Ruta del Bakalao. Un home llop a la sagristia i un escriptor que reclama l’oportunitat d’una nova reencarnació. La química com a viàtic redemptor. N’hi ha de tot.
Que vostè ho passe bé.

Llegeix un fragment prement ací EL SENYOR DEL MÓN