RODOLF SIRERA
València, 1948. La seva trajectòria professional, de més de quatre dècades, s’ha desenvolupat en diversos camps de l’àmbit teatral: autoria, adaptació, traducció, crítica, investigació, gestió cultural, etc.
És considerat un dels autors més importants del teatre en català del segle XX i l’intel·lectual teatral més influent del País Valencià. Ha escrit més de quaranta obres, algunes d’elles amb el seu germà Josep Lluís. Destaquen Plany en la mort d’Enric Ribera (1974), El brunzir de les abelles (1977), El verí del teatre (1978) –que li obre les portes al reconeixement internacional–, Cavalls de mar (1988), Indian Summer (1989), Maror: les regles del gènere (1995), La caverna (1995), Silenci de negra (2000), Benedicat (2006) o Trio (2012). Paral·lelament ha col·laborat amb crítiques teatrals i articles d’estudi o investigació a la premsa i a revistes especialitzades com Gorg, Cartelera Turia, Destino, Primer Acto, Serra d’Or, El Temps, Levante, Pausa i Estudis Escènics, entre altres. Ha adaptat Albert Camus, Eduard Escalante, William Shakespeare o Henrik Ibsen. A partir de 1995 incrementa la seva producció de guions, principalment de telesèries, amb productes de gran èxit com ara Nissaga de poder (1996-1998), El súper (1996-1999), Temps de silenci (2001-2002) o Amar en tiempos revueltos (2005-2012).
Ha estat director de música, teatre i cinema de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana (1984-1988), director del Teatre Principal de València (1990-1993), Cap del Servei de Promoció Cultural i Mitjans Audiovisuals de la Conselleria de Cultura (1993-1995), en dues ocasions membre del Consell Rector de l’Institut Valencià d’Arts Escèniques, Cinematografia i Música (1987-1988; 1989-1992) i actualment és membre del Consell territorial de la SGAE al País Valencià.
La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals destaquen el Crítica Serra d’Or en quatre ocasions, en dues ocasions el Premi Max –al millor autor teatral i a la millor adaptació–, El Premi de Teatre de la Comunitat Valenciana, el Premi Born, en tres ocasions el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians o el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, entre més.
És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
BIOGRAFIA
Rodolf Sirera Turó neix a València el 1948. És llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de València (1974).
En els seus inicis en el camp teatral s’interessa per l’avantguarda europea i espanyola, d’autors com Samuel Beckett o Fernando Arrabal, amb uns companys de les Escoles Pies. Després, es planteja la possibilitat d’un teatre popular i apareix el Centro Experimental de Teatro. Al principi els muntatges són clàssics i en castellà, però és aquí on escriu el seu primer text en valencià, La pau (retorna a Atenes), amb el qual obté un important èxit. El grup, però, es dissol en dos corrents irreconciliables, els culturalistes i els polítics. Rodolf Sirera opta per aquesta darrera opció i és quan funda el grup «El Rogle» (1972-1977), format pels germans Sirera, Alfred Mayordomo, Juli Real, Marilena Casanovas i Claudi Arenas, amb l’objectiu de muntar exclusivament teatre en valencià i cercant-ne la professionalització. Intervenen directament en el «Manifest del Teatre Valencià» que publica el diari Levante el 5 de febrer de 1974. Allí s’hi reivindica la necessitat d’un teatre actual, que tingui present la lectura històrica de la tradició, la incorporació d’autors clàssics i contemporanis universals, la normalització del llenguatge, i l’obtenció d’un ampli suport econòmic i social. De fet, es podria dir que tot aquest procés de renovació del teatre al País Valencià a partir dels inicis de la dècada de 1970 està relacionat de manera molt directa a la intervenció de Rodolf Sirera i del seu germà, Josep Lluís, amb qui escriu conjuntament diverses obres, caracteritzades per la crítica a la realitat política i social valenciana.
En un context espanyol de final de dictadura i començament d’una nova etapa que simbolitza la redacció de l’Estatut d’Autonomia, la ciutat de València bull en tensió, especialment en l’àmbit cultural. València comptava amb dos teatres, un premi cada quatre anys i un públic en clara retracció. Un sector de la intel·lectualitat valenciana que entenia el teatre com a servei públic es rebel·la en contra d’aquesta situació. I en aquest context Rodolf Sirera comença la seva trajectòria com a gestor teatral. Inicia una política de produccions pròpies i obre el Teatre Principal a altres activitats com la dansa, el jazz, o el teatre infantil. La seva gestió és àmpliament criticada des de tots els sectors, tant del públic tradicional com del públic suposadament afí. Del 1981 a 1984 gestiona els teatres de la Diputació, el Teatre Principal, la Sala Escalante i el festival de teatre de Sagunt i inicia un canvi d’imatge i de preus al Teatre Principal. Des de l’any 1984 fins al 1988 és el cap del Servei de Música, Teatre i Cinematografia de la Generalitat Valenciana. Continua la seva trajectòria de gestor públic amb diversos càrrecs d’importància: novament director del Teatre Principal de València (1990-1993), Cap del Servei de Promoció Cultural i Mitjans Audiovisuals de la Conselleria de Cultura (1993-1995), en dues ocasions membre del Consell Rector de l’Institut Valencià d’Arts Escèniques, Cinematografia i Música (1987-1988; 1989-1992). També ha estat professor associat de Literatura espanyola a la Universitat de València i professor convidat a la Universitat de Chicago. Actualment és membre del Consell territorial de la SGAE al País Valencià.
Durant els més de quaranta anys dedicats al teatre ha escrit una abundant producció dramàtica, reconeguda des de bon començament amb nombrosos premis. Comença amb obres molt combatives, com Plany en la mort d’Enric Ribera (1974), Premi de la Crítica Serra d’Or; La pau (retorna a Atenes) (1975) i El verí del teatre (1978), de llarg la seva obra més representada i traduïda, que li obre les portes del reconeixement internacional.
Paral·lelament col·labora amb crítiques teatrals i articles d’estudi o investigació a la premsa i revistes especialitzades com Gorg, Cartelera Turia, Destino, Primer Acto, Valencia Semanal, Serra d’Or, La Marina, i més endavant a El Temps, Levante, Pausa, Estudis Escènics, entre altres. Ha escrit també sobre Joan Brossa, Baltasar Porcel, Joan Oliver, Salvador Espriu, Jordi Teixidor i Xavier Fàbregas.
En etapes posteriors, aprofundeix en l’experimentació escènica amb obres com Indian Summer (1987), La caverna (1993) o Punt de fuga (1999), Premi Cavall Verd-Jaume Vidal Alcover. Amb La ciutat perduda (1994) guanya el XVIII Premi Born de teatre, i amb Raccord (2005), el Premi Max al millor autor teatral. També ha escrit diverses peces de tema històric amb el seu germà Josep Lluís, entre les quals cal remarcar la trilogia «La desviació de la paràbola», formada per El brunzir de les abelles (1977), Premi Crítica Serra d’Or, El còlera dels déus (1976) i El capvespre del tròpic (1977), Ciutat d’Alcoi de teatre; Cavalls de mar (1988), que rep els premis Ciutat de Palma i Crítica Serra d’Or de teatre, o la trilogia «Europa en guerra», formada per Silenci de negra (2000), Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, Benedicat (2006) i El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia (2006). L’obra Trio, que rep el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de teatre, és traduïda i publicada en castellà, primer, el 2012, i publicada en la versió original en català a l’editorial Bromera el 2015.
La seva adaptació al teatre de la novel·la d’Albert Camus La caiguda, posada en escena per Carles Alfaro, obté el premi Max Aub als Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana (2003) i és nominada als Max del mateix any, premi que obté tres anys més tard amb Raccord. Una nova adaptació d’Albert Camus, L’estranger, li fa valer, el 2014, el Premi Max a la millor adaptació teatral de l’any.
Cal destacar la seva creixent dedicació com a guionista, sobretot a partir de 1995 i principalment de telesèries. S’encarrega dels guions d’Herència de sang (1995-1996) i A flor de pell (1996) de la productora Drimtim, emeses al desaparegut Canal 9 de Radiotelevisió Valenciana. Juntament amb Antonio Prieto, Lola Salvador i Josep Lluís Sirera crea la sèrie El súper (1996-1999), emesa diàriament a Telecinco en prime time i que obté, durant quatre temporades, bons índexs d’audiència. També participa, en alguns capítols, a l’equip de guionistes de la popular telesèrie emesa a Televisió de Catalunya Nissaga de poder (1996-1998). Per al mateix canal crea, juntament amb Enric Gomà i Gisela Pou, la telesèrie Temps de silenci (2001-2002). Amb Josep M. Benet i Jornet i David Castillo crea Mar de fons (2006), emesa a Televisió de Catalunya en la franja vespertina.
El gran èxit d’Amar en tiempos revueltos (2005-2012), que crea juntament amb Josep M. Benet i Jornet i Antonio Onetti, supera tots els anteriors. Produïda per Diagonal TV i emesa al primer canal de Televisión Española, s’inspira en Temps de silenci i està ambientada en la Guerra Civil i els primers anys de postguerra. La sèrie ha estat multipremiada internacionalment i la productora en continua venent els drets a diverses emissores de països com Argentina, Equador, els Estats Units, Mèxic, Perú o l’Uruguai.
PREMIS
- Ciutat d’Alcoi (1971): Homenatge a Florentí Montfort.
- Ciutat de Granollers de teatre (1972): Plany en la mort d’Enric Ribera.
- Crítica Serra d’Or de teatre (1975): Plany en la mort d’Enric Ribera.
- Carlos Arniches de teatre en català (1976): El còlera dels déus.
- Crítica Serra d’Or de teatre (1977): El brunzir de les abelles.
- Ciutat d’Alcoi (1977): El capvespre del tròpic.
- Ignasi Iglésias (1978): Arnau.
- Ciutat de Barcelona de teatre (1978): Plany en la mort d’Enric Ribera.
- Crítica Serra d’Or de teatre (1981): Bloody Mary Show.
- Premi València de la Crítica (1981): El capvespre del tròpic.
- Premi de Produccions Teatrals de la Diputació de València (1982): Arnau.
- Ciutat de Palma de teatre (1988): Cavalls de mar.
- Crítica Serra d’Or de teatre (1989): Cavalls de mar.
- Premis Sanchis Guarner (1989): rebut pel conjunt de la seva obra.
- I Premi de Teatre de la Comunitat Valenciana (1992): Indian Summer.
- Premi Born de Teatre (1993): La ciutat perduda.
- Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de teatre (1995): La ciutat perduda.
- Premi Nacional de Cultura de teatre (1997): per la representació de Maror i per la seva trajectòria.
- Premi Cavall Verd-Jaume Vidal Alcover de teatre (2000): Punt de fuga.
- Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de teatre (2002): Silenci de negra.
- Premi Nacional de la Crítica valenciana a la millor contribució dramatúrgica (2002): La caiguda, d’Albert Camus (traducció i adaptació).
- Premi Max Aub al millor text o versió dins els Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana (2003): La caiguda.
- Premi María Martínez Sierra (2003): La caiguda.
- Premi Max al millor autor teatral (2006): Raccord.
- Premi Max a la millor adaptació teatral (2014): L’estranger, d’Albert Camus.
- Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de teatre (2016): Trio.
OBRA
Novel·la
- El company de viatge [inèdita]. 1977.
- Azucena de noche [amb Josep M. Benet i Jornet]. Barcelona: Debolsillo, 2008.
Narrativa infantil i juvenil
- A través de la porta de vidre [inèdita]. 1986.
Narrativa breu
- «Vampirs», Papers. Revista de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana (València), núm. 36, juliol-agost de 1988.
Teatre
- Homenatge a Florentí Montfort [amb Josep Lluís Sirera Turó]. Barcelona: Edicions 62, 1972.
- Plany en la mort d’Enric Ribera; Llanto en la muerte de Enric Ribera. [edició bilingüe: català i castellà amb trad. de l’autor]. Madrid: Estudio Teatro, 1974 / Barcelona: Edicions 62, 1982.
- La pau (retorna a Atenes). Barcelona: Edicions 62, 1975. (7a ed. 1993)
- El còlera dels déus [amb Josep Lluís Sirera Turó]. València: Eliseu Climent, 1976.
- Història de la representació frustrada de la llegenda de la princesa trista. Barcelona: Edicions 62, 1977.
- El misteri de la cambra tancada. Barcelona: Edicions 62, 1977.
- Tres variacions sobre el joc del mirall. Barcelona: Edicions 62, 1977.
- El capvespre del tròpic [amb Josep Lluís Sirera]. València: Tres i Quatre, 1977.
- L’estranya metamorfosi de Mademoiselle Delaiguille. Barcelona: Edicions 62, 1977.
- El brunzir de les abelles [amb Josep Lluïs Sirera]. València: Tres i Quatre, 1977 (2a ed. 1993) / Barcelona: Edicions 62, 1993.
- Medea. Barcleona: Edicions 62, 1977.
- Memòria general d’activitats, Barcelona, Edicions 62, 1978.
- L’assassinat del doctor Moraleda. Barcelona: Edicions 62, 1978 (8a ed. 2009, juntament amb El verí del teatre) / Barcelona: Educaula, 2010. (5a ed. 2014, juntament amb El verí del teatre)
- El verí del teatre. Barcelona: Edicions 62, 1978 (8a ed. 2009, juntament amb L’assassinat del doctor Moraleda) / Lleida: Pagès, 1993 / Barcelona: Educaula, 2010. (5a ed. 2014, juntament amb L’assassinat del doctor Moraleda)
- La màgia dels colors i les banderes. València: Eliseu Climent, 1979.
- Intermedi. L’Espill (València), núm. 5, primavera 1980; Barcelona: Edicions 62, 1986.
- Bloody Mary Show ,suggeriments dramàtics per a un espectacle de cabaret. Barcelona: Edicions 62, 1980.
- Històries de desconeguts, exercicis per a sil·luetes. Cairell (València), núm. 7, febrer 1981; Barcelona: Edicions 62, 1986.
- Arnau. Barcelona: Institut del Teatre, 1984.
- La primera de la classe. Barcelona: Edicions 62, 1985. (2a ed. 1993)
- El Príncep. Barcelona: Edicions 62, 1986.
- Retorn als orígens. Barcelona: Edicions 62, 1986.
- Funció de gala. València: Tres i Quatre, 1987.
- Tres farses populars sobre l’astúcia. València: Tres i Quatre, 1987.
- Números de pallassos. Art Teatral: Cuadernos de minipiezas ilustradas (València), 1987.
- Cavalls de mar [amb Josep Lluís Sirera]. Barcelona: Edicions 62, 1988 / Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992 / Lleida: Pagès, 1992.
- Indian Summer. Alzira: Bromera, 1989. (2a ed. 1992)
- A l’Edén me’n vull anar (o el judici celestial d’El virgo de Vicenteta) [amb J. Ll. Sirera]. València: 3i4, 1990.
- Revistes valencianes. València: Tres i Quatre, 1990. (2a ed. revisada 2002)
- La partida [amb Josep Lluís Sirera]. Alacant: Ajuntament, 1991 / Alzira: Bromera, 2005.
- El triomf de Tirant [amb Josep Lluís Sirera]. València: Institut Valencià d’Estudis i Generalitat Valenciana, 1992 / Alzira: Bromera, 2000.
- La ciutat perduda [amb Josep Lluís Sirera]. València: Tres i Quatre, 1994. (2a ed. 1998)
- Maror: les regles del gènere. Barcelona: Edicions 62, 1995.
- La caverna. Barcelona: Lumen, 1995.
- Punt de fuga. Barcelona: Edicions 62, 1999.
- Silenci de negra [amb Josep Lluís Sirera]. València: Tres i Quatre, 2000.
- Umbracles [amb Pasqual Alapont i Paco Zarzoso]. Albaida: Ajuntament, 2001.
- La mirada de l’alquimista: obra per a titelles i actors. Madrid: Caos Editorial, 2003. (Ed. bilingüe català-castellà)
- 16000 pessetes; Raccord [amb Manuel Veiga Giménez]. Barcelona: Proa, 2005.
- Benedicat [amb Josep Lluís Sirera]. València: Tres i Quatre, 2006.
- El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia [amb Josep Lluís Sirera]. València: Universitat de València, 2006.
- Trio. Alzira: Bromera, 2015.
Teatre infantil i juvenil
- La princesa del desert. Alzira: Bromera, 1995. (4a ed. 2009)
Crítica literària o assaig
- El teatre a l’escola [amb Manel Cubedo Capella]. València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1991.
- Tot travessant el desert: l’autor com adaptador, quatre casos. Lleida: Punctum-Màster Oficial Interuniversitari d’Estudis Teatrals, 2011.
Traduccions realitzades per l’autor/a
Obres traduïdes
Guions
- Tardor perillosa. Televisió: telefilm, TVC, 1988.
- Mi casa y yo. Televisió: telesèrie, RTVV, 1988-1989.
- No emprenyeu el comissari [adapt. de la novel·la de Ferran Torrent]. Ràdio: radionovel·la, RTVV, 1989-1996.
- Russafa 56. Televisió: telesèrie, RTVV, 1993.
- A flor de pell. Televisió: telesèrie, Drimtim-RTVV, 1996.
- Nissaga de poder [amb Josep M. Benet i Jornet]. Televisió: telesèrie, TVC, 1996-1998.
- El súper [amb Antonio Prieto, Lola Salvador i Josep Lluís Sirera]. Televisió: telesèrie, Diagonal TV-Zeppelin TV-Telecinco, 1996-1999.
- Herència de sang. Televisió: telesèrie, Drimtim-RTVV, 1995-1996.
- Temps de silenci [amb Enric Gomà i Gisela Pou]. Televisió: telesèrie, TVC, 2001-2002.
- Mar de fons [amb Josep M. Benet i Jornet i David Castillo]. Televisió: telesèrie, Diagonal TV-TVC, 2006-2007.
- Amar en tiempos revueltos [amb Josep M. Benet i Jornet i Antonio Onetti]. Televisió: telesèrie, Diagonal TV-TVE, 2005-2012.
- Amar es para siempre [amb Josep M. Benet i Jornet i Antonio Onetti]. Televisió: telesèrie, Diagonal TV-TVE, 2013-actualment.
Estudis sobre l’autor/autora
VINCLES
Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l’AELC.
Textos: Rosa Massanés i Josep Miàs.
