SI EM PRENGUESSIN ELS ÀTOMS

Aquest llibre és un cofre de tresors, el pont que et connecta a un indret que desconeixes. El poema i la paraula obren finestres al món, als espais recòndits de l’ànima, on transiten noves flors.
Per això llegir poesia és un acte d’amor -cap a un mateix i cap als altres- perquè és temps que convida al silenci, estatge per aturar-se i mirall on reconèixer-se en l’altre.
L’angoixa i la foscor, tan presents en el nostre segle XXI, reclamen silenci, l’imploren, un illot de serenor que els homes del passat sabien assaborir amb profunditat (per crear, per pensar, per escoltar-se…). I això és el que fa tot poeta amb la seva poesia, reclamar-se i reclamar-nos un espai de recolliment.
Hi ha tres branques primordials en la capçada d’aquest llibre: l’existència de l’ombra, la manifestació de la llum (de la paraula revelada) i l’amor cap a les paraules, la llengua i el poble. I totes tres caminen buscant el silenci, un far en temps de desesperança.

Llegeix un fragment prement ací ÀTOMS