LLIBRE DELS ESPILLS

Es tracta de la resurrecció del nom, del cos, de la carn, de la persona: «Et couen les derrotes i llances per la tassa del vàter / els beuratges que et pretenen / un altre nom en la resurrecció. / Ja no tems el silenci» (x), «a quin bosc em remet el til·ler dels teus llavis / i amb quina lletania ressuscita / la gramàtica indeleble del meu cos» (xxi).
Susanna Lliberós ha sabut on mirar per tal de trobar respostes: «observe la mirada que em retorna l’espill» (xviii). La poesia és un joc d’espills que permet observar-se un mateix llegint els altres. Trobeu-vos ara vosaltres en aquest llibre d’una dona. O dels espills.

Llegeix un fragment prement ací LLIBRE DELS ESPILLS