EL BAR DE LA AVENIDA 33

Lector, t’ho deixe ací, que l’aventura ha de ser teua sempre. Que et facen feliç els beuratges d’El bar de la avenida 33 o que la insània t’inquiete i el secret de la por et nie interminable, reproductor etern del goig i la pressura: destret de joia, terrabastall subtil, en les dues cares de la mateixa lluna que emmiralla i captiva el local de l’avenida 33: l’epopeia de Bucaramarga. Fet i fet, fidel anagnosta, ni les paraules d’aquest pròleg a contraclaror i vacil·lant ni la traducció catalana de Francesc Mompó no podran trair aquesta poesia de l’impossible, la poesia d’aquesta epopeia americana de Sofía Rodríguez García. Que la pregonesa de l’abís et siga grata i a mans besades la fruïsques!

Llegeix un fragment prement ací BAR AVD 33