UN MORT AL PALAU

Tot i que alguns personatges del nostre relat tenen una existència real i actuen amb nom propi conegut -i fins i tot cèlebre- i que també hi ha caràcters totalment imaginaris, els fets protagonitzats per uns i altres són merament hipotètics: atribucions derivades de l'atzar poètic, la correspondència secreta, l'encontre amorós casual i la rumba catalana (i vostès perdonen).
Els que només coneguen la versió castellana d' Un mort al Palau, no saben el que es perden: la versió valenciana té extres i making-off.
El fet que algunes peripècies imaginàries d'aquesta història del 2008 passaren realment després i foren recollides per la premsa de mig món, no és producte de la virtud profètica dels autors, sinó de la mala qualitat d'allò real i del contagi que patirem en comunió amb el personatge de Cuqui Lacuesta, precognitiva, vident i propietària de la botiga Cocó Canal. Fou així com anticiparem la inundació i ruïna del Palau de les Arts i l'adopció de la medusa com a plat estellar de la cuina d'avantguarda.
El mateix pot dir-se de l'ús de referències i escriptures sagrades per a dissimular l'existència de comptabilitats doblement brutes, tècnica a la qual li trauria gran profit la família Pujol-Ferrusola, entre d'altres. Ora pro nobis.

Llegeix un fragment prement ací UN MORT AL PALAU