HAMILA

Capficada en un núvol de records, dins del bosc de taules verdes de l’escola es troba ella, però podria ser qualsevol, perquè com a tantes xiquetes i xiquets amb procedència forana li han canviat el nom.
Es tracta d’una xiqueta amb un cabàs d’experiències, sensorialitats i simbologies heretades del seu país d’origen. Perquè quan algú se’n va de viatge per no tornar ens fa desplaçar i anar lluny a escoltar les veus que ara més que mai ens conten històries.
Hamila tal vegada ja no torne a veure més a la seua iaia, però i el mestre la veu a ella?
Quan veus la història d’Hamila t’adones del que hi havia sobre la taula, com quan t’havies quedat bocabadada en el menjador de casa teua, i a través de la llàntia s’il·luminaren els flaires d’aquells brous que et cuinaren asseguda en aquella mateixa cadira.
Els objectes quotidians acumulen anècdotes i memòries sensibles i ens serveixen amb les infàncies com a elements del joc simbòlic, és per això que ens ajuden a relacionar-nos-hi amb la mort des de la proximitat i a una escala ajustada a cada persona i situació.
Tothom hem viscut o viurem al llarg de la nostra vida una pèrdua d’algun vincle, segurament ho farem en diferents intensitats i madureses però sense cap dubte no podrem evitar-ho.
La mort ens fa iguals, i paradoxalment, malgrat el pes que puga tindre, ens pot alleugerar l’existència.
Hamila és una oportunitat per a preguntar-nos com ens contem la mort, arreu del món, grans i menudes.

Llegeix un fragment prement ací HAMILA